Plaques solars a Lliçà d’Amunt: Estalvia amb Isla Solar

Lliçà d’Amunt és d’aquells municipis que semblen fets a mida per a l’autoconsum. Vint-i-dos quilòmetres quadrats, tot just 740 habitants per quilòmetre i un poblament repartit en desenes de barris de casa unifamiliar amb parcel·la pròpia. Aquí gairebé tothom té teulada. Amb uns 1.600 kWh de radiació per metre quadrat l’any, les plaques solars a Lliçà d’Amunt retallen la factura entre un 50% i un 70% i s’amortitzen en cinc o sis anys.

A Isla Solar treballem el Vallès Oriental cada setmana: estudi amb preu tancat en 24 o 48 hores, obra d’un o dos dies, legalització completa i tramitació municipal inclosa. Comença pel teu número:

Quant produeix una instal·lació de plaques solars a Lliçà d’Amunt

El municipi ocupa la vall de la riera de Tenes, a uns 145 metres d’altitud, amb desnivells suaus i sense relleu propi que projecti ombres llargues. És una geografia còmoda per a la fotovoltaica: horitzó net i una inclinació òptima de 37 graus, que coincideix pràcticament amb el pendent de qualsevol teulada de teula de la zona.

Amb aquestes dades, una instal·lació de 5 kWp orientada a sud produeix al voltant de 7.800 kWh l’any. Una casa de Lliçà Centre amb calefacció de gas consumeix entre 3.500 i 4.500 kWh; un habitatge d’urbanització amb aerotèrmia, pou i piscina arriba sense dificultat als 10.000 o 12.000. Aquí hi ha la forquilla que decideix la potència. Si vols entendre què passa amb l’energia que sobra, ho expliquem a la guia d’autoconsum fotovoltaic per a habitatge unifamiliar.

El factor local que més condiciona el disseny no és el clima, és el pi. Bona part dels barris són dins o al límit de massa forestal, i una ombra puntual mal resolta penalitza tota una cadena de panells. Es corregeix amb optimitzadors o microinversors, i cal decidir-ho a l’estudi, no quan ja està muntat.

Una ciutat jardí construïda en quaranta anys: què significa per a la teva teulada solar

El 1981 hi vivien unes 2.600 persones. Avui passen de setze mil. Aquest creixement es va fer sobre urbanitzacions que van néixer com a segona residència entre els anys seixanta i vuitanta i que, una rere l’altra, es van anar convertint en primer habitatge. La premsa local anomena el municipi la ciutat jardí, i la descripció és literal.

Per a una instal·lació fotovoltaica això té dues conseqüències oposades. La bona: cobertes grans, orientacions lliures, parcel·la pròpia i cap veí que hagi de donar permís. És l’escenari ideal, i explica per què aquí una instal·lació de 6 o 7 kWp és més habitual que la de 3 kWp del nucli de qualsevol poble de la plana.

La menys bona: bona part d’aquest parc es va aixecar per fases, moltes vegades amb autoconstrucció, i conserva quadres elèctrics i derivacions individuals de fa dècades. No és un problema greu ni car, però sí que convé mirar-ho abans de connectar un inversor, perquè actualitzar proteccions costa una hora de feina si es preveu i una obra si es descobreix a mig muntatge. Per això a Lliçà la visita tècnica dedica més estona al quadre que a la coberta.

Quina instal·lació fotovoltaica encaixa a casa teva

Tres configuracions cobreixen la majoria de projectes del municipi.

• 3 kWp (6 o 7 panells): uns 13 m². Per a les cases més petites de Lliçà Centre i el Raval d’en Xicota, amb consum moderat. Prop de 4.650 kWh l’any.
• 5 kWp (10 o 11 panells): uns 22 m². La mida tipus dels adossats i unifamiliars de Ca l’Artigues, Can Costa i El Pla, amb aire condicionat i termo elèctric.
• 7 kWp o més (14 a 16 panells): uns 31 m². L’opció de les urbanitzacions amb parcel·la gran, aerotèrmia, bomba de pou i sovint carregador de cotxe. Supera els 10.900 kWh anuals.

En un municipi on la coberta poques vegades és el límit, l’error típic és el contrari al de les ciutats: aquí no es dimensiona curt per falta d’espai, sinó per costum. Si el consum ho justifica, pujar de 5 a 7 kWp costa proporcionalment menys i escurça l’amortització. Pots veure com enfoquem una instal·lació solar per a una casa amb parcel·la de principi a fi.

Preu de les plaques solars a Lliçà d’Amunt

Preu tancat i claus en mà: panells, inversor, estructura, proteccions, muntatge, legalització, garanties i tràmit municipal inclosos.

D’aquesta xifra se’n descompta la deducció de l’IRPF i les bonificacions que reculli l’ordenança fiscal municipal de l’exercici. Si el quadre elèctric necessita actualització, apareix desglossada al pressupost des del principi i no com una sorpresa a mig obra.

Instal·lació de plaques solars amb bateries a Lliçà d’Amunt

Sense acumulador, un habitatge aprofita de manera directa entre el 40% i el 50% del que genera. La resta s’aboca i es compensa a uns 0,06 euros el quilowatt hora, davant dels més de 0,20 que costa comprar-lo. Amb una bateria de 5 a 10 kWh l’autoconsum puja al 75% o 85%.

En un municipi de casa amb parcel·la, el perfil de consum juga en contra de la teulada sense ajuda. El reg automàtic se sol programar de nit, la bomba del pou arrenca de matinada, l’aerotèrmia treballa a l’hivern quan ja ha caigut el sol i el cotxe elèctric es carrega mentre dorms. Són quatre consums que, sumats, poden ser la meitat de la factura d’una casa de Can Farell o Palaudàries, i cap coincideix amb el migdia. Aquí la bateria no és un caprici, és el que fa que la teulada serveixi per a alguna cosa més que per a l’estiu.

L’acumulador afegeix entre 3.000 i 5.000 euros segons capacitat, entra a la base de la deducció de l’IRPF i aporta suport quan cau el subministrament, cosa que als barris a final de línia s’agraeix durant els temporals. Si no ho tens decidit, muntem inversor híbrid des del primer dia i l’afegeixes després amb un any de dades reals.

Estalvi solar per barris, de Can Farell a Palaudàries

Les plaques solars a Lliçà d’Amunt canvien força d’un barri a l’altre, i no per la radiació, que és pràcticament la mateixa, sinó pel tipus de casa i per l’arbrat.

• Lliçà Centre, El Pla i el Raval d’en Xicota: la part més compacta del municipi, amb cases entre mitgeres i adossats. Instal·lacions de 3 a 5 kWp, obra ràpida i sense sorpreses estructurals.
• Ca l’Artigues, Ca l’Esteper i Can Costa: unifamiliar consolidat amb cobertes netes i bona orientació. El terreny més còmode i on més es repeteixen els 5 i 6 kWp.
• Can Farell, Can Rovira i Pinedes del Vallès: urbanitzacions en pinar, amb arbrat alt al voltant i obligació de franja perimetral. Aquí hi van els 7 kWp amb optimitzadors i, gairebé sempre, amb bateria.
• Palaudàries, Can Salgot i La Serra: habitatge dispers a la vora del terme, amb línies elèctriques llargues i algun tall en temporal. La bateria amb sortida de suport canvia molt l’experiència.

Per a les naus del Molí d’en Fonolleda i per a l’activitat logística del municipi el plantejament és un altre: consum diürn continu, autoconsum directe per sobre del 85% i retorn per sota dels cinc anys, sense necessitat d’acumulador.

IRPF, IBI i ICIO: els ajuts per a les teves plaques solars

Amb les convocatòries de l’ICAEN tancades i els fons europeus esgotats, l’estalvi fiscal arriba avui per dues vies, una d’estatal i una de municipal.

• Deducció de l’IRPF: és la principal i no depèn de l’ajuntament. Fins al 60% de la inversió amb base màxima de 5.000 euros l’any i 15.000 euros en total, si el certificat energètic acredita una reducció del 30% del consum d’energia primària no renovable o una qualificació A o B, i l’obra acaba abans del 31 de desembre de 2027. La detallem a la guia de deduccions de l’IRPF per a autoconsum.
• Bonificació de l’IBI: la fixa l’ordenança fiscal municipal i es revisa cada tardor. És rogada, cal sol·licitar-la expressament després de legalitzar la instal·lació. Com funciona i quina documentació demana, a la guia sobre bonificacions de l’IBI per a autoconsum.
• Bonificació de l’ICIO: també municipal i també rogada, amb un matís que costa diners oblidar: es demana en presentar la declaració responsable d’obra, no després.

Abans d’autoliquidar consultem sempre el text vigent que publica l’Ajuntament de Lliçà d’Amunt i et confirmem per escrit què es pot sol·licitar en el teu cas. Preferim dir-te el que hi ha abans que prometre una bonificació que després no apareix al rebut.

De l’estudi a la teulada solar en sis passos

1. Estudi amb preu tancat. Dues factures, vista de la coberta i pressupost amb producció i estalvi en 24 o 48 hores.
2. Visita tècnica. Estat del quadre i de la derivació individual, estructura de coberta, arbrat i ombres reals a diferents hores.
3. Tràmit municipal. Declaració responsable d’obra, autoliquidació de l’ICIO i sol·licitud de bonificació al mateix expedient.
4. Muntatge. Un o dos dies en habitatge. En cases construïdes per fases hi afegim jornada si cal unificar proteccions.
5. Legalització. Memòria tècnica, certificat d’instal·lació elèctrica, alta al RITSIC i al Registre d’Autoconsum de Catalunya i avís a la distribuïdora.
6. Posada en marxa. App configurada, formació bàsica i revisió conjunta del primer mes de producció.

De la signatura al comptador bidireccional passen entre tres i sis setmanes. En barris allunyats convé tancar aviat la visita tècnica, perquè l’accés condiciona la logística del material. Si ho prefereixes, envia’ns dues factures i et truquem.

Els Riambau, a Can Rovira: la seva instal·lació fotovoltaica

Casa aïllada de 200 m² a Can Rovira, quatre persones, sense xarxa de gas, amb aerotèrmia, bomba de pou per al reg i dos pins grans a la parcel·la. Consum de partida: 11.600 kWh anuals i una factura mitjana de 187 euros al mes.

Vam muntar 8 kWp repartits en dos vessants, amb optimitzadors per l’ombra dels pins, inversor híbrid i bateria de 10 kWh. A la mateixa obra vam actualitzar el quadre, que continuava sent l’original de la casa. La instal·lació produeix uns 12.400 kWh l’any, l’autoconsum s’ha estabilitzat en el 83% i la factura mitjana ha baixat a 42 euros.

Amb la deducció de l’IRPF aplicada, l’amortització estimada queda en cinc anys i sis mesos. El detall que més han agraït no apareix al full de càlcul: l’hivern passat hi va haver dos talls a la urbanització i a casa no se’n van assabentar. El cognom està canviat; els números, no.

Producció solar mes a mes

Així reparteix l’any una instal·lació de 5 kWp orientada a sud a Lliçà d’Amunt. Són estimacions sobre dades de radiació de la zona.

A les parcel·les amb pinar la corba real pot quedar una mica per sota entre novembre i febrer, quan el sol passa baix i les copes projecten ombra més lluny. És justament el motiu pel qual aquí mesurem les ombres a l’hivern i no a l’agost.

Vols ampliar la teva instal·lació fotovoltaica a Lliçà d’Amunt?

Moltes de les primeres plaques solars a Lliçà d’Amunt es van muntar amb 3 o 4 kWp en cases que aleshores eren segona residència i escalfaven amb gasoil. Ara aquelles mateixes cases estan habitades tot l’any, amb aerotèrmia, teletreball i de vegades un cotxe elèctric. La teulada es queda curta i es nota: excedents enormes a l’estiu i compres de xarxa altes de novembre a març.

Hi ha tres camins de creixement i aquí el normal és combinar-ne dos. Afegir panells, si l’inversor té reserva o resolent amb microinversors la part de coberta que va quedar lliure. Sumar bateria, que aporta estalvi d’hivern i suport davant de talls alhora. I desplaçar consums programables a l’excedent del migdia, començant pel termo i la bomba del pou.

Auditem gratis instal·lacions existents encara que les muntés una altra empresa: producció real contra teòrica, estat d’estructura i ancoratges, proteccions, configuració de l’inversor i inscripció correcta de l’autoconsum. En parcel·les amb arbrat comprovem a més si les ombres han crescut des del disseny original, que és la causa més freqüent d’una producció que baixa sense motiu aparent.

Per què instal·lar plaques solars ara

A Lliçà d’Amunt hi ha una cita anual que gairebé ningú relaciona amb la fotovoltaica i que decideix força: la franja perimetral. Les urbanitzacions en contacte amb el bosc estan obligades a mantenir neta una franja al voltant de les cases, i l’Ajuntament licita cada temporada el manteniment d’aquestes franges en diversos grups d’urbanitzacions, de Can Rovira Vell a Pinedes del Vallès passant per Can Farell.

L’esbrossada no només redueix el risc d’incendi: retira o rebaixa bona part de l’arbrat que projecta ombra sobre les cobertes. I això canvia els números. Un estudi fet amb la franja acabada de treballar reflecteix l’escenari real dels pròxims anys; un de fet amb el pinar crescut sobreestima les pèrdues i porta a solucions més cares del necessari. Si la teva urbanització acaba de passar la franja, és literalment el millor moment de l’any per demanar l’estudi. És un matís que no s’aplica en municipis de plana com les instal·lacions de plaques solars de Mollet del Vallès, on l’ombra la posen els edificis i no els pins.

Manteniment de les plaques solars amb el bosc al costat

Viure envoltat de pinar canvia poc el manteniment i molt el calendari. La revisió anual comprova la collada de l’estructura, l’estat de connectors i proteccions i les corbes de l’inversor, que és la peça amb vida útil més curta del conjunt: entre deu i quinze anys, i se substitueix en un matí. L’específic d’aquí són dues coses. La primera, el canaló: les acícules de pi l’omplen dues vegades l’any i el problema no és la producció sinó el desguàs de la coberta.

La segona, i més important, el creixement de les ombres: un pi puja mig metre l’any i una copa que el 2020 no molestava pot estar retallant la primera hora de producció el 2027. Per això a la revisió comparem les corbes d’hivern amb les de l’any anterior, que és on l’ombreig nou apareix abans.

El que no cal és gairebé res del que s’explica. Ni pujar cada trimestre, ni tractaments especials, ni desmuntar a l’hivern. Amb la pluja habitual del Vallès la coberta es manté sola la major part de l’any. Treballem amb dos plans, Plus-10 i Integral-25, segons si vols només la revisió anual o cobertura completa d’avaries i substitucions, i els comparem a la guia de manteniment d’una instal·lació solar amb arbrat.

Si vols les xifres amb el teu consum real, calcula l’estalvi en un minut o demana’ns l’estudi. El criteri és el mateix que apliquem a tota la província, i pots veure’l als nostres projectes d’autoconsum solar a Barcelona.

Preguntes freqüents sobre les plaques solars a Lliçà d’Amunt

Tinc pins a la parcel·la, puc posar plaques solars igualment?

Sí, i és el més habitual al municipi. Amb optimitzadors o microinversors una ombra puntual deixa d’arrossegar la resta de la cadena. Mesurem les ombres a diferents hores i a l’hivern, que és quan arriben més lluny.

Cal actualitzar el quadre elèctric per instal·lar fotovoltaica?

En cases construïdes per fases entre els seixanta i els vuitanta, sovint sí. No és car ni llarg, però convé preveure-ho al pressupost en comptes de descobrir-ho el dia del muntatge.

Quines bonificacions aplica l’Ajuntament a les plaques solars?

Les fixa l’ordenança fiscal de l’exercici i es revisen cada tardor. Les consultem en el moment de tramitar el teu expedient i et confirmem per escrit què es pot demanar.

Compensa la bateria si casa meva és a final de la línia elèctrica?

Compensa per partida doble: puja l’autoconsum i, amb sortida de suport, manté nevera, congelador, bomba i enllumenat quan hi ha un tall. Als barris més allunyats és el que més s’agraeix a l’hivern.

Quants panells solars necessito?

Depèn del consum, no dels metres de teulada, que aquí gairebé mai són el límit. Una casa de Ca l’Artigues amb climatització es resol amb 10 o 11 panells; una d’urbanització amb aerotèrmia i pou en demana 16 o més.

Queden ajuts autonòmics per a autoconsum?

Les convocatòries de l’ICAEN amb fons europeus estan tancades i esgotades. Avui l’estalvi arriba per l’IRPF i pel que reculli l’ordenança municipal. Pots revisar l’estat dels ajuts i bonificacions per a energia solar quan vulguis.