Plaques solars a Sant Fost de Campsentelles: Estalvia amb Isla Solar

Hi ha pobles que s’entenen mirant el mapa i n’hi ha que s’entenen mirant-los de perfil. Sant Fost és del segon grup: arrenca a la carena, on el turó de les Maleses guarda un poblat ibèric ocupat des del segle IV aC amb muralla i carrer central pavimentat, i no para de baixar fins al Besòs. El mateix Ajuntament el defineix com el municipi més llarg de Catalunya que toca l’aigua per un extrem i el cel per l’altre.

Aquest vessant obert, amb 1.617 kWh de radiació per metre quadrat i any, explica per què les plaques solars a Sant Fost de Campsentelles surten tan bé de números: tres de cada quatre habitatges són casa amb teulada pròpia i la majoria fa quaranta anys que ningú no en treu profit.

A Isla Solar trepitgem el Baix Vallès cada setmana. Estudi amb preu tancat en 24 o 48 hores, muntatge d’un o dos dies, legalització acabada i tràmit municipal presentat per nosaltres, que aquí té una particularitat de calendari important. Abans de continuar, posa-hi el teu consum i mira quin número surt:

Quant produeix una instal·lació de plaques solars a Sant Fost de Campsentelles

La xifra que mana no és la potència que hi posis, sinó el que torna cada quilowatt instal·lat. Aquí la producció específica és d’uns 1.547 kWh per kWp i any, amb orientació sud i 36 graus, que és l’angle òptim del municipi. Dit d’una altra manera: 5,5 kWp donen al voltant de 8.510 kWh anuals. Una casa amb quatre persones, aigua calenta elèctrica i aire condicionat gasta entre 5.500 i 8.000 kWh l’any, de manera que aquesta mida cobreix el consum sencer sobre el paper.

La radiació que hi arriba és de 1.617 kWh per metre quadrat i any, a la franja alta del Vallès Oriental, i es nota sobretot al mig de temps: al març ja sobra energia al migdia i de maig a agost la factura es queda enganxada al mínim. El que no gastes va a la xarxa i es compensa al rebut, i per això surt a compte passar-te a l’autoconsum solar encara que treballis fora i la casa estigui buida mitja setmana.

Del turó de les Maleses al Besòs: 350 metres de desnivell i el teu projecte solar

El terme fa 13,15 quilòmetres quadrats en una forma molt allargada que comença a la serra i acaba al riu. A dalt hi ha el turó de la Brolla o Creu d’en Torres, de 466 metres, el turó de les Maleses de 462 i el turó del Reig de 371, als vessants occidentals de la Serralada Litoral, amb una part del terme dins del Parc de la Serralada de Marina. El nucli és a 112 metres i la densitat, 715 habitants per quilòmetre quadrat, és la d’un poble de cases.

Aquest desnivell decideix més coses de les que sembla. Les cases del vessant miren cap a la plana i tenen el ponent lliure, cosa que allarga la producció de la tarda i fa que el sud-oest rendeixi millor del que diu la teoria. Per llevant, en canvi, l’horitzó el tanca la mateixa serra i al desembre això endarrereix una estona l’entrada del sol. Si la teva coberta mira a llevant i el terreny puja just al darrere, repartir els mòduls en dos vessants dona més kWh útils que apostar-ho tot a una cara.

L’altra peça és l’arbrat. El vessant és d’alzinars i encara hi queden vinyes, i les urbanitzacions altes conviuen amb pins i alzines que creixen mig metre l’any: un arbre que avui no molesta tapa dues fileres de mòduls en cinc estius, així que l’ombra es calcula amb l’alçada futura. A baix, tocant al Besòs, els polígons de Can Calet i Can Baliarda són terreny pla, amb naus de paper i cartró, metal·lúrgia, química i plàstics.

Quina instal·lació fotovoltaica encaixa a casa teva de Sant Fost de Campsentelles

Treballem amb tres mides que cobreixen gairebé tot el parc de cases del municipi. Els metres que indiquem són els reals sobre coberta, amb la separació entre fileres i els passadissos d’accés.

• 3,5 kWp (7 o 8 panells, uns 16 m²). Per a casa de poble del Barri Antic o habitatge entre mitgeres amb la coberta partida per una xemeneia. Uns 5.410 kWh l’any: llars de dues o tres persones que encara escalfen l’aigua amb gas.
• 5,5 kWp (12 panells, uns 25 m²). La més habitual i la que fem servir de referència. Cobreix una família de quatre amb aigua calenta elèctrica, inducció i aire condicionat: uns 8.510 kWh anuals. És la casa tipus de Can Sunyer o Mas Corts.
• 8,5 kWp (18 o 19 panells, uns 39 m²). Casa gran amb piscina, bomba de calor i cotxe elèctric al garatge. Uns 13.150 kWh l’any, i el graó on la bateria deixa de ser opcional.

La decisió no es pren amb els metres de teulada sinó amb la factura dels últims dotze mesos: el que mana és quanta energia gastes de dia. Amb coberta a dues aigües i parcel·la pròpia, el plantejament és el de el muntatge de plaques solars en una casa unifamiliar, amb l’avantatge que aquí gairebé ningú té problema d’espai.

Quant costa posar plaques solars a Sant Fost de Campsentelles

Aquest és el rang de preu real, claus en mà i sense partides amagades: panells, inversor, estructura, proteccions, cablejat, muntatge, legalització, garanties i tràmit municipal. El número de l’estudi és el que pagues al final.

Compte, perquè aquestes xifres són abans d’aplicar res. Del preu de les plaques solars a Sant Fost de Campsentelles encara has de descomptar la meitat de l’impost d’obres, l’exempció de la taxa urbanística, dos exercicis amb la meitat de l’IBI i la deducció de l’IRPF. Si ho vols mirar amb l’última factura al davant, escriu-nos i et diem quina potència et cap a la coberta.

Instal·lació de plaques solars amb bateries a Sant Fost de Campsentelles

Sense acumulació, una casa d’aquí aprofita directament entre el 40% i el 50% del que produeix. La resta es compensa a uns 0,06 euros el quilowatt hora, quan comprar-lo costa més de 0,20. Aquesta diferència, multiplicada pels milers de kWh que sobren cada estiu, és el que paga una bateria.

Posant-hi un acumulador de 5 a 10 kWh, aquest percentatge puja fins al 75% o el 85%. En un municipi de cases grans i gent que treballa fora, on l’habitatge s’omple a partir de les set de la tarda i la cuina, la televisió i l’aire condicionat estiren just quan ja no hi ha sol, aquest salt val més que en un pis cèntric. Si a sobre carregues un cotxe elèctric de matinada o tens bomba de calor, es paga sola abans del que diu el full de càlcul. Aquest acumulador costa de 3.000 a 5.000 euros més segons la capacitat, i també es dedueix a l’IRPF.

Hi ha un tercer argument que al vessant pesa: el suport. Les cases altes noten més els talls de subministrament amb vent fort, i amb inversor híbrid i bateria la nevera, la bomba d’aigua i els llums continuen funcionant. Si dubtes, munta l’híbrid des del principi i decideix la bateria un any més tard amb dades reals: afegir-la és mig dia de feina, canviar l’inversor no.

El captador solar tèrmic que ja no escalfa: per què instal·lar fotovoltaica ara a Sant Fost de Campsentelles

El parc d’habitatge del municipi té 42 anys de mitjana i un 88,18% es va construir abans del 2006. En moltes cobertes encara hi ha un captador solar tèrmic de fa dues o tres dècades: circuit sec, acumulador cansat i un rendiment que no arriba a la meitat del que va tenir. Continua ocupant els millors metres de la teulada, gairebé sempre els del vessant sud, i no aporta res.

I aquí això té una conseqüència municipal molt concreta. L’Ajuntament diu per escrit, a la pàgina mateixa del tràmit, que les plaques d’escalfament d’aigua no tenen bonificacions, mentre que la fotovoltaica sí que en té: el 50% de l’IBI durant dos exercicis, el 50% de l’impost d’obres i la taxa urbanística exempta. Els mateixos metres valen tres avantatges fiscals amb fotovoltaica i cap amb un captador que ja no escalfa.

El canvi es resol millor del que la gent tem: l’equip vell es retira, s’alliberen de 4 a 6 metres quadrats de la millor orientació i hi entren tres o quatre mòduls més. L’aigua calenta passa a un termo programat al migdia o a una bomba de calor, alimentats amb la teva pròpia producció.

El que compta és fer-ho tot en una sola obra: un muntatge, un expedient i els tres avantatges fiscals de cop, en lloc de pagar dues vegades la grua i la bastida. Amb aquest criteri plantegem qualsevol instal·lació de panells solars a tota la província de Barcelona, i a les cases amb equips tèrmics antics és on més es nota.

Estalvi solar per barris i urbanitzacions de Sant Fost de Campsentelles

La radiació és la mateixa a tot el terme, però el desnivell, el tipus de casa i l’arbrat fan que el mateix pressupost rendeixi diferent segons on visquis.

• Barri Antic i la Plana. Casa de poble entre mitgeres i teulades a dues aigües partides per xemeneies. Hi encaixa el tram de 3,5 kWp, i l’error clàssic és no comptar l’ombra de l’edifici del davant al desembre.
• Església Vella i el Sot. Entorn de l’església consagrada el 1141, amb parcel·les irregulars i orientacions per a tots els gustos: és on més sovint repartim els mòduls en dos vessants en lloc de forçar el sud.
• Can Sunyer, Can Ribalta i Sant Fost Residencial. Casa solta amb parcel·la, garatge i sovint piscina: consums alts d’estiu i cobertes amples, el terreny dels 5,5 i els 8,5 kWp amb bateria.
• Mas Corts, Mas Llombard i Can Boc. Habitatge unifamiliar amb jardí a cotes mitjanes i bon ponent lliure, de manera que el sud-oest estira la producció fins ben entrada la tarda.
• La Conreria i els veïnats de Cases Noves i Can Quelet. El més alt i dispers, amb alzines i pins a prop: ombra calculada amb l’alçada futura de l’arbrat i optimitzadors a les fileres compromeses.
• Polígons de Can Calet i Can Baliarda. Naus tocant al Besòs, cobertes grans i consum de dilluns a divendres en horari de dia: l’escenari ideal de l’autoconsum industrial.

IBI, ICIO i taxa urbanística: els ajuts solars de Sant Fost de Campsentelles

Aquí l’Ajuntament no reparteix subvencions directes per a solar: actua per la via fiscal. No és pitjor, és diner que t’estalvies sense concurrència competitiva. Però cada avantatge es demana en un lloc diferent, i és allà on la gent es despista.

ICIO i taxa urbanística. L’impost de construccions es calcula al 4% sobre el pressupost de la instal·lació sense IVA, amb una bonificació del 50% per a les plaques fotovoltaiques. I la taxa urbanística, l’1,25% del pressupost, queda exempta. Per això el pressupost que presentem porta la partida solar desglossada i signada.

IBI. La bonificació és del 50% de la quota íntegra durant dos exercicis i té una particularitat que sorprèn: no es demana a l’Ajuntament, sinó a l’ORGT de la Diputació, que té delegada la gestió tributària i oficina al municipi. Si la presentes al registre equivocat perds setmanes. Val la pena saber que la bonificació de l’IBI per energia solar es tramita en llocs diferents segons el municipi, perquè l’error de finestreta és el més car i el més ximple.

IRPF. Et pots deduir fins al 60% de la inversió, amb base màxima de 5.000 euros l’any i 15.000 en total. Cal certificat energètic abans i després, que acrediti una reducció de com a mínim el 30% del consum d’energia primària no renovable o una qualificació A o B, i les obres han d’acabar abans del 31 de desembre del 2027. Aquesta deducció de l’IRPF per millorar l’eficiència energètica de casa teva arriba amb la declaració de l’any següent: és diner que torna més tard, no un descompte al pressupost.

Un avís de calendari que aquí és literal: no es pot iniciar l’obra fins a rebre l’acord de la Junta de Govern Local, i la liquidació es paga després. La bona notícia és que el ple del 28 de desembre del 2025 va aprovar un pressupost de 12.717.904,96 euros i va congelar els impostos municipals del 2025 al 2026. Tot i així repassem el text vigent al web de l’Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles abans d’autoliquidar.

I si vols el mapa complet, pots veure quins ajuts i subvencions continuen convocats ara mateix per instal·lar plaques solars a Sant Fost de Campsentelles.

Com muntem la teva instal·lació de panells solars a Sant Fost de Campsentelles

1. Estudi amb preu tancat en 24 o 48 hores. Ens envies una factura recent i l’adreça, i calculem consum real per franges, potència recomanada i estalvi estimat. El número no es mou després.
2. Visita tècnica. Mesurem la coberta, comprovem teula i suports, mirem l’ombra de l’arbrat i del relleu, revisem el quadre i la presa de terra i decidim on va l’inversor. Si hi ha captador tèrmic antic, valorem si es retira.
3. Tràmit municipal. Presentem la comunicació prèvia amb el pressupost desglossat, demanem la bonificació del 50% de l’impost d’obres i apliquem l’exempció de la taxa. I esperem l’acord de la Junta de Govern Local: fins que no arriba no es comença.
4. Muntatge. Un o dos dies. En teula, ganxos específics respectant els encavalcaments, sense trencar peces ni comprometre l’estanquitat; en coberta plana, estructura llastada i protecció de la làmina sota cada suport.
5. Legalització completa. Memòria tècnica, certificat d’instal·lació elèctrica, registre al RITSIC, inscripció al registre d’autoconsum de Catalunya, avís a la distribuïdora per al comptador bidireccional i sol·licitud de la bonificació de l’IBI a l’ORGT.
6. Posada en marxa i seguiment. Configurem la monitorització, t’ensenyem a llegir-la i repassem els primers trenta dies per ajustar els horaris del termo, la depuradora i el rentaplats.

Des que signes fins que el comptador bidireccional queda actiu passen de quatre a sis setmanes: els terminis els posen la Junta de Govern i la distribuïdora, així que convé arrencar amb marge.

Els Quintana: 8,5 kWp fotovoltaics en una casa de Can Sunyer

Casa unifamiliar de 190 metres quadrats a Can Sunyer, quatre persones, piscina petita i un captador solar tèrmic del 1998 al vessant sud que feia anys que no donava aigua calenta. Bomba de calor, inducció i cotxe elèctric que carrega de nit. Consum anual: 9.600 kWh, amb una factura mitjana de 176 euros al mes.

Vam retirar el captador vell, vam recuperar cinc metres quadrats de la millor orientació i vam muntar 8,5 kWp amb 18 mòduls, inversor híbrid i bateria de 10 kWh. L’aigua calenta va passar a un termo programat de dotze a quatre, la depuradora al migdia i la càrrega del cotxe a la franja en què la bateria encara té reserva. Produeix uns 13.150 kWh l’any i la família autoconsumeix el 81%.

La factura mitjana va passar de 176 a 48 euros. La inversió va ser de 14.500 euros i, després de la deducció de l’IRPF, el 50% de l’impost d’obres, la taxa exempta i els dos exercicis amb la meitat de l’IBI, va quedar en menys d’11.000 nets. Amb uns 2.400 euros d’estalvi l’any, l’amortització surt per sota dels sis. És el criteri amb què hem treballat les instal·lacions fotovoltaiques que fem a la Llagosta, que va ser part d’aquest terme fins al 1945.

Producció fotovoltaica mes a mes a Sant Fost de Campsentelles

Així reparteix l’any una instal·lació de 5,5 kWp, la més habitual del municipi, amb orientació sud i 36 graus. Les xifres surten del repartiment mensual real d’irradiació de Sant Fost.

Autoconsum industrial a Sant Fost de Campsentelles: l’altiplà de Can Baliarda

La franja baixa del terme, vora el Besòs, concentra els dos polígons: Can Baliarda, el de referència, al qual el Consell Comarcal va dedicar un estudi monogràfic en la diagnosi de mobilitat del Baix Vallès, i Can Calet, que alhora dona nom a un barri. Allà es treballa el paper i el cartró, la metal·lúrgia, la química i els plàstics, és a dir, processos de màquina contínua. Una extrusora, una injectora o una línia de conversió no arrenquen i paren: sostenen un consum gairebé constant tot el torn de dia. Aquesta manera de gastar és la que millor es porta amb la fotovoltaica: deixa dins de la nau del 80% al 95% del que es produeix.

Cada quilowatt pic demana de 5 a 6 metres de teulada i retorna 1.547 kWh l’any, de manera que aquí el normal és projectar de 50 a 300 kWp segons la superfície lliure. Es recupera abans que una instal·lació domèstica: el consum propi evita comprar energia cara i la tarifa 3.0TD reparteix el rebut en sis períodes, amb potència facturada a tots. A més hi ha una empenta fiscal ben concreta per a l’autoconsum industrial a Sant Fost de Campsentelles: l’impost d’obres es calcula al 4% del pressupost sense IVA amb una rebaixa del 50%, i la taxa urbanística de l’1,25% queda exempta. A la visita mesurem càrrega estructural, vessants, estat de la xapa i espai lliure al quadre de baixa tensió.

Instal·lació de plaques solars en empreses de Sant Fost de Campsentelles

El municipi baixa de la Serralada de Marina al riu, i entre aquests extrems hi ha molt negoci que no és una nau. Hi ha el comerç de carrer del Barri Antic i la Plana. Hi ha els tallers de vehicles, els obradors, les clíniques, els gimnasos, els restaurants i les oficines. I hi ha les explotacions agràries del vessant, entre alzinars i vinyes. Tots dibuixen la mateixa corba: forns, cambres, compressors i climatització funcionant en horari comercial, amb la punta al migdia. És el perfil que més partit treu d’una coberta pròpia, perquè el que es genera es gasta al mateix edifici.

Hi ha una particularitat del calendari local que convé conèixer abans d’encarregar la instal·lació de plaques solars en empreses: l’obra no arrenca mentre la Junta de Govern Local no aprovi l’expedient, i la liquidació s’abona després, així que el projecte es planifica amb marge. Mentrestant el negoci continua funcionant, i el muntatge tampoc no l’atura: els mòduls es col·loquen a dalt amb el local obert i només la connexió final necessita uns minuts sense subministrament. L’empresa s’endú una amortització ràpida, un cost de la llum previsible durant deu anys, els avantatges de l’impost de societats, amb amortització accelerada i deducció per inversió, revisats amb la teva gestoria, i resposta per als clients que exigeixen petjada de carboni. Per estudiar-ho demanem l’adreça i una factura recent amb el consum per hores.

Vols ampliar la teva instal·lació fotovoltaica a Sant Fost de Campsentelles?

A les cases de Can Sunyer o Mas Corts hi ha tres avisos que et vas quedar curt. El primer, que continuïs comprant energia al migdia a la primavera. El segon, que l’excedent de juliol i agost sigui enorme i la compensació no el recuperi. I el tercer, el més comú: que hagis canviat alguna cosa a casa. Un cotxe elèctric, una bomba de calor o un aire condicionat nou deixen petita una instal·lació de fa cinc anys.

Es creix per tres camins. El primer és afegir mòduls, si l’inversor té marge i queda superfície útil; quan el forat és un vessant pitjor orientat o amb ombra, es resol amb microinversors o optimitzadors. El segon és sumar una bateria, el més rendible en cases d’urbanització amb consum de tarda. I el tercer és preparar la casa per al que ve: un cotxe elèctric i l’aerotèrmia canvien la corba sencera.

L’auditoria la fem gratis, encara que ho muntés una altra empresa: comparem producció real i teòrica mes a mes, revisem estructura i ancoratges, comprovem proteccions i configuració de l’inversor i verifiquem la inscripció al registre d’autoconsum. I si ampliem, entra dins del mateix servei legalitzar la potència afegida i deixar-te preparada la documentació de la deducció.

Parell de collada i estructura: el manteniment de les teves plaques solars al vessant

En un municipi que baixa des dels 466 metres de la Serralada de Marina fins al Besòs, l’estructura treballa més del que sembla: el vent aixeca per sota i empeny per sobre, i els cicles de calor i fred dilaten l’alumini cada dia de l’any. Per això la revisió anual comença per la cargoleria: parell de collada amb marques testimoni, folgances a les grapes de subjecció, gomes dels ganxos, estat dels perfils i qualsevol deformació que indiqui que alguna cosa ha cedit.

Tu també tens un senyal des de dins de casa: un cop o un espetec a la coberta quan fa vent sol ser una fixació que ha cedit, i avisar a temps evita una reparació seriosa. La visita que més estreny és la del primer hivern, i documentem cada revisió amb fotos datades per poder comparar d’un any a l’altre. Pujar a la teulada cada tres mesos, en canvi, no aporta res. Treballem amb dos plans, Plus-10 i Integral-25, i amb ells tens un manteniment de panells solars que evita avaries en lloc d’haver-les de reparar quan ja han passat.

Demana el teu estudi solar

Deixa’ns les teves dades i et truquem per fer l’estudi sense compromís. Et diem quanta potència cap a la teva coberta, quant estalviaràs amb el teu consum real, què fem amb el captador tèrmic si encara el tens i quines bonificacions et toquen, amb preu tancat.

Preguntes freqüents sobre les plaques solars a Sant Fost de Campsentelles

Quants panells solars necessita una casa de Sant Fost?

Ho decideix el teu consum, no els metres que faci la teulada. Una família de quatre amb aigua calenta elèctrica i aire condicionat es queda bé amb 12 panells, uns 5,5 kWp. Amb bomba de calor, piscina i cotxe elèctric, el normal són 18 o 19 mòduls i una bateria de 10 kWh.

On es demana la bonificació de l’IBI per instal·lar panells solars?

A l’ORGT de la Diputació, no a l’Ajuntament, perquè la gestió tributària està delegada. És del 50% de la quota íntegra durant dos exercicis i nosaltres preparem la documentació.

Tinc un captador solar tèrmic antic, el puc deixar posat?

Pots, però sol sortir més a compte retirar-lo: ocupa els metres de millor orientació i l’Ajuntament indica que les plaques d’escalfament d’aigua no tenen bonificacions, mentre que la fotovoltaica sí. Alliberant aquest forat hi entren tres o quatre mòduls més.

Puc començar l’obra solar tan bon punt presento la comunicació prèvia?

No. Aquí no es pot iniciar la instal·lació fins a rebre l’acord de la Junta de Govern Local, i la liquidació es paga després. Per això presentem el tràmit com més aviat millor i tanquem la data de muntatge quan ja hi ha acord.

Compensa la bateria en una instal·lació fotovoltaica de 5,5 kWp?

En una casa que s’omple a la tarda, sí. Aquesta mida genera uns 8.510 kWh l’any i sense acumulació en regalaries la meitat a 0,06 euros el kWh. Amb 5 o 10 kWh l’autoconsum puja al 75% o el 85%.

Hi ha subvencions municipals per a l’autoconsum solar al municipi?

Subvenció directa no n’hi ha: l’Ajuntament actua per la via fiscal, amb la bonificació de l’IBI, la de l’impost d’obres i l’exempció de la taxa. A això s’hi suma la deducció de l’IRPF del 60%.