Plaques solars a Santa Margarida i els Monjos: Estalvia amb Isla Solar

El poble es diu els Monjos perquè l’any 1322 el monestir de Santes Creus va obtenir un molí en aquest indret, i el topònim ha aguantat set segles. Avui la referència és una altra: Santa Margarida i els Monjos és el municipi més industrialitzat de Catalunya, amb el 77,7% del seu Valor Afegit Brut sortint de la indústria quan la mitjana catalana és del 19%. I a sobre li ha tocat el millor sol de tots els municipis que hem treballat fins ara, amb 1.642 kWh de radiació per metre quadrat i any. Les plaques solars a Santa Margarida i els Monjos retallen la factura entre un 50% i un 70%, s’amortitzen en cinc o sis anys i, en habitatge unifamiliar, l’Ajuntament bonifica el 40% de l’IBI durant cinc exercicis.

A Isla Solar treballem l’Alt Penedès amb el mètode de sempre: estudi amb preu tancat en 24 o 48 hores, obra d’un o dos dies, legalització completa i tramitació municipal inclosa. Abans de continuar llegint, posa-hi el teu consum real i mira quin número et surt:

1.606 kWh per kWp: la producció solar real de Santa Margarida i els Monjos

El que s’ha de mirar no és la radiació, és la producció específica: aquí cada quilowatt pic ben orientat torna 1.606 kWh l’any, el millor registre de tots els municipis que portem estudiats. Dit d’una altra manera, una instal·lació de 4 kWp mirant a sud i amb 37 graus d’inclinació fa uns 6.420 kWh anuals, pràcticament el consum sencer d’una casa de quatre persones sense gas natural.

Al darrere hi ha dues dades que ho expliquen. La irradiació global és de 1.642 kWh per metre quadrat i any, i la component directa arriba a 1.815 kWh, molt per sobre del que es mesura al Vallès: el cel del Penedès reparteix menys difusa i més sol de cara. Al juliol un sol kWp produeix aquí 164,61 kWh, davant dels 158 d’un municipi vallesà. I hi ha una contrapartida que val més dir en veu alta: la temperatura mitjana anual és de 15,44 °C, però el juliol fa mitjana de 23,81 °C i l’agost de 23,94 °C, i un panell de silici calent rendeix menys que un de fresc. La irradiació ho compensa de sobres, però condiciona com es munta una instal·lació d’autoconsum solar ben plantejada.

Dels Monjos a la Ràpita: cinc pobles, un riu i una mateixa radiació solar

El nom del municipi ja avisa que aquí no hi ha un nucli urbà, sinó uns quants. Són 17,16 quilòmetres quadrats i 7.775 habitants repartits en nuclis separats: els Monjos, la capital, amb 5.478 veïns i la N-340 travessant-lo de banda a banda a l’esquerra del riu Foix; la Ràpita i Tres Pins al sud-oest, que han passat d’uns 500 habitants el 1980 a prop de 1.800; Cal Rubió al nord-oest; Cal Claramunt al centre; Cal Salines al nord, i el Pla de l’Estació al sud, barri i polígon alhora perquè va néixer al costat de l’estació. El terme és a 161 metres i puja fins als 364 al límit amb Olèrdola.

Per a un projecte solar això importa menys del que sembla: la radiació és la mateixa a tots els nuclis i el relleu és suau, sense ombra de muntanya que faci malbé una coberta. El que sí que canvia és el tipus de casa. El cens compta 3.231 habitatges, 2.787 dels quals principals, i un 28,96% del parc és habitatge unifamiliar: parlem d’unes 900 cases amb coberta pròpia, i grans, perquè el 66,55% supera els 105 metres quadrats.

I un matís honest. El 82,47% del parc és anterior al 2006 i l’edat mitjana és de 39 anys, però només el 29,21% té certificat energètic en vigor i, d’aquests, tot just un 16,37% cau en lletra F o G per emissions. Aquest no és un poble on l’argument sigui que casa teva és un colador: aquí la fotovoltaica es defensa sola, pel sol que hi ha.

Quina instal·lació fotovoltaica encaixa a casa teva de Santa Margarida i els Monjos

Treballem amb tres mides que cobreixen gairebé tots els casos del municipi. Els metres que donem són els que ocupen els panells un cop muntats, amb separació entre files, no els del catàleg.

• 2 kWp (4 o 5 panells, uns 10 m²). Casa de poble entre mitgeres amb poca coberta lliure, o parella sense aire condicionat ni cotxe elèctric. Uns 3.210 kWh l’any, i supera de sobres el mínim d’1 kWp que demana la bonificació de l’IBI.
• 4 kWp (8 o 9 panells, uns 19 m²). El tram més repetit als Monjos i a la Ràpita. Uns 6.420 kWh anuals: cobreix el consum diürn d’una família de quatre i deixa sobrant de març a setembre.
• 6,5 kWp (13 o 14 panells, uns 31 m²). Per a casa gran amb aerotèrmia, piscina o cotxe elèctric. Ronda els 10.440 kWh l’any, i és el tram on la bateria comença a sortir a compte tota sola.

Si el teu cas és el d’un habitatge amb teulada pròpia, el plantejament és el mateix amb què muntem plaques solars en una casa unifamiliar, amb el matís que aquí convé deixar aire per darrere del mòdul pel que s’escalfa la coberta a l’agost.

Quant costa posar plaques solars a Santa Margarida i els Monjos

Aquest és el rang real de preu d’unes plaques solars a Santa Margarida i els Monjos, tot tancat i claus en mà: panells, inversor, estructura, proteccions, muntatge, legalització, garanties i tràmit municipal inclosos. Sense partides que apareixen al final.

Són xifres abans d’aplicar res. Amb la deducció de l’IRPF i la bonificació municipal de l’IBI el desemborsament real baixa, tot i que amb la segona no cal fer-se il·lusions: el tipus d’IBI d’aquí és molt baix i la rebaixa en euros també ho és. Si vols el número amb la teva factura al davant, passa’ns el consum de l’últim any i te’l tanquem.

Instal·lació de plaques solars amb bateries a Santa Margarida i els Monjos

Sense acumulador, un habitatge d’aquí aprofita directament entre el 40% i el 50% del que produeix. El que sobra viatja a la xarxa i te’l compensen a uns 0,06 euros el quilowatt hora, quan de tornada el pagues a més de 0,20. Aquí, en aquest salt de preu, hi ha els diners que amortitzen una bateria.

Acumulant entre 5 i 10 kWh, l’autoconsum se’n va al 75% o al 85%. En un municipi amb tant sol el salt és especialment gran, perquè el sobrant de maig a setembre és enorme i a 0,06 euros es regala. Si a més carregues el cotxe elèctric de nit o tens aerotèrmia a l’hivern, la bateria deixa de ser un extra i passa a ser la peça que quadra la resta. El sobrecost va dels 3.000 als 5.000 euros segons la capacitat i entra també a la base de la deducció de l’IRPF.

Hi ha un tercer motiu poc comercial i molt pràctic: el suport. Un inversor híbrid amb bateria et deixa la casa encesa encara que caigui el subministrament. I si encara no ho tens clar, el sensat és muntar l’híbrid des del primer dia i decidir amb un any de dades reals de casa teva. Col·locar la bateria més tard ocupa una tarda; substituir l’inversor és una altra obra.

Estalvi solar nucli a nucli, de Cal Rubió al Pla de l’Estació

La radiació no canvia d’un nucli a l’altre, però el tipus de coberta i el consum sí. El repartiment s’assembla al que veiem a les cases de Vilafranca del Penedès, aquí al costat.

• Els Monjos, a banda i banda de la N-340. És el nucli gran, amb cases entre mitgeres i cobertes de teula a dos vessants. Hi caben bé 4 kWp, i l’error típic és no mesurar l’ombra de la finca del davant al desembre, quan el sol treballa molt baix.
• La Ràpita i Tres Pins, al sud-oest. Habitatge més solt i parcel·les més amples, amb consums alts per climatització i, sovint, piscina. Aquí el tram de 6,5 kWp amb bateria és el que acostuma a quadrar millor.
• Cal Rubió, al nord-oest. Cases de mida mitjana al voltant de l’Avinguda Cal Rubió, amb cobertes lliures i sense edificis alts a la vora: l’escenari més senzill del terme.
• Cal Claramunt, al centre. Habitatge dispers entre camps, amb quadres elèctrics que solen demanar una revisió abans de tocar res.
• Pla de l’Estació, al sud. Barri i polígon alhora, al costat de l’estació. Aquí es barregen habitatges amb naus i la conversa passa a ser de coberta industrial.
• Masies i explotacions cap a la Bleda, Espitlles o Penyafort. Vinya de secà al voltant, bombeig de reg i una punta de consum a la verema, al setembre, quan un kWp encara dona uns 135 kWh al mes.

IBI al 0,586%, ICIO i IRPF: els ajuts solars de Santa Margarida i els Monjos

Hi ha tres palanques i cap no es demana al mateix lloc ni al mateix moment.

IBI. El tipus urbà és del 0,586%, el més baix de tots els municipis que hem estudiat. L’ordenança bonifica el 40% de la quota íntegra durant cinc anys, des de l’exercici següent al de la finalització, en habitatge unifamiliar amb autoconsum fotovoltaic d’ús individual i com a mínim 1 kWp, sense que allò bonificat superi el 60% de la inversió. És rogada i es demana abans que les liquidacions siguin fermes, amb certificat final d’obra, inscripció al Registre d’Autoconsum de Catalunya i còpia del rebut. Compte amb on: la gestió tributària està delegada a l’ORGT de la Diputació de Barcelona, amb oficina a la planta baixa de l’Ajuntament. Val la pena comparar, perquè la bonificació de l’IBI per autoconsum dura i es calcula diferent a cada ordenança.

ICIO. El tràmit existeix i el presentem nosaltres, però no et donarem un percentatge que no podem garantir: l’ordenança es va modificar per al 2026 i el seu articulat no és a la part accessible del butlletí. El que sí que convé saber és que aquí la base de l’impost es calcula per mòduls i no sempre sobre la factura real, de manera que el pressupost ha de portar la partida solar ben desglossada.

IRPF. Pots deduir fins al 60% de la inversió, amb base màxima de 5.000 euros l’any i 15.000 en total, si l’obra acaba abans del 31 de desembre de 2027 i hi ha certificat energètic abans i després que acrediti una reducció mínima del 30% del consum d’energia primària no renovable o una lletra A o B. Aquesta deducció de l’IRPF per posar fotovoltaica arriba amb la declaració de l’exercici següent, així que compta-la com a diners que tornen més tard, no com a descompte.

No consta cap convocatòria municipal d’ajuts a l’autoconsum, i preferim dir-ho abans que deixar-te esperant-ne una. Les ordenances vigents les publica cada desembre l’Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos.

Fora del municipi la foto canvia cada pocs mesos, així que val la pena repassar quins ajuts i subvencions continuen convocats per instal·lar autoconsum a Catalunya.

Com muntem la teva instal·lació de panells solars a Santa Margarida i els Monjos

1. Estudi amb preu tancat en 24 o 48 hores. Tu ens passes una factura recent i l’adreça del nucli on vius. A partir d’aquí en traiem el consum per franges, la potència que recomanem i l’estalvi estimat, i et donem una xifra que ja no es mou.
2. Visita tècnica. Mesurem la coberta, comprovem orientació i pendent, mirem ombres, revisem el quadre elèctric i decidim on va l’inversor, que en aquest poble no pot quedar al sol.
3. Tràmit municipal. Presentem la declaració responsable d’obra, autoliquidem l’ICIO amb la partida solar desglossada i deixem preparada la sol·licitud de l’IBI davant l’ORGT.
4. Muntatge. Un o dos dies de feina. En teula, ganxos específics respectant els encavalcaments; en coberta plana, estructura llastada, i sempre amb prou alçada perquè l’aire circuli per darrere.
5. Legalització completa. Redactem la memòria tècnica, signem el certificat d’instal·lació elèctrica, donem d’alta al RITSIC, inscrivim la instal·lació al Registre d’Autoconsum de Catalunya i avisem la distribuïdora perquè canviï el comptador per un de bidireccional.
6. Posada en marxa. Configurem el monitoratge, t’ensenyem a llegir-lo i revisem amb tu el primer mes per ajustar horaris d’electrodomèstics.

Entre la signatura i el comptador bidireccional funcionant passen de tres a sis setmanes. El que es fa de pressa és l’obra: el calendari el marca la distribuïdora.

Els Bassols: 6,5 kWp solars amb bateria a la Ràpita

Casa unifamiliar de 160 metres quadrats a la Ràpita, quatre persones, coberta de teula a dos vessants amb el vessant bo mirant a sud. L’aigua calenta i la calefacció surten d’una aerotèrmia, la cuina és d’inducció i el cotxe elèctric es carrega de nit. Consum anual de 9.400 kWh i una factura que feia mitjana de 152 euros al mes, amb pics per sobre de 200 al gener i a l’agost.

Vam muntar 6,5 kWp amb inversor híbrid i una bateria de 10 kWh, elevant l’estructura per deixar cambra d’aire sota els mòduls. Vam programar l’aigua calenta i el rentaplats al migdia i vam deixar la càrrega del cotxe per a la franja en què la bateria encara té reserva. La instal·lació produeix uns 10.440 kWh l’any i la família n’autoconsumeix el 81%.

La factura mitjana va passar de 152 a 45 euros. La inversió va ser de 12.400 euros i, amb la deducció de l’IRPF i la bonificació de l’IBI, els va quedar per sota de 9.000 euros nets. Aquesta bonificació municipal aporta poc més de 600 euros en cinc anys, que és el que dona un rebut amb el tipus al 0,586%, però l’estalvi fort són els gairebé 1.950 euros anuals de factura. Amortització: sis anys.

Producció fotovoltaica mes a mes a Santa Margarida i els Monjos

Així es reparteix al llarg de l’any una instal·lació de 4 kWp, el tram més habitual del municipi, amb orientació sud i 37 graus d’inclinació.

Autoconsum industrial a Santa Margarida i els Monjos

Aquest és el municipi més industrialitzat de Catalunya: el 77,7% del seu Valor Afegit Brut surt de la indústria, davant del 19% de mitjana catalana, i 1.790 dels seus 2.630 assalariats treballen a fàbrica. Amb només 164 centres de cotització surten 16 treballadors per centre: poques cobertes i molt grans. Els polígons són dos. Pla de l’Estació, al sud, sobre la N-340 i al costat de l’estació, amb la cimentera, l’antiga Uniland, avui de Cementos Portland Valderrivas i dos milions de tones de ciment l’any. I Casa Nova, al nord, de concepció moderna. Hi ha química, automoció, alimentació, plàstic i pintures.

L’autoconsum industrial a Santa Margarida i els Monjos funciona perquè les corbes encaixen: la nau consumeix de dia i de dilluns a divendres, just quan la coberta produeix, de manera que s’aprofita directament entre el 80% i el 95% del que es genera i gairebé no queden excedents. Amb 1.606 kWh per kWp, potències habituals de 50 a 300 kWp i tarifa 3.0TD, l’amortització baixa de la d’un habitatge, i el terme de potència es revisa alhora. Abans de donar un número mirem estat i pendent de la coberta, orientació dels vessants de nau, capacitat estructural, ombres de lluernaris i climatitzadors, i el quadre de baixa tensió. Un avís fiscal que s’ha de donar sencer: la nau no té bonificació d’IBI aquí, però l’ordenança de l’IAE sí que bonifica l’autoconsum amb generació d’origen renovable. Covestro, amb planta al terme, opera des del 2022 al 100% amb electricitat renovable certificada.

Instal·lació de plaques solars en empreses de Santa Margarida i els Monjos

El negoci petit d’aquí no s’ordena en un carrer major de nucli tancat, perquè el terme és policèntric. Es reparteix entre els Monjos, la Ràpita, Cal Rubió, Cal Claramunt i Santa Margarida, i s’ordena al voltant de l’Avinguda de Catalunya, on hi ha el mateix Ajuntament, i de la travessera de la N-340. En surt un teixit reconeixible: tallers i serveis d’automoció, hostaleria de carretera, comerç de proximitat a cada nucli, assessories i oficines que treballen per a la indústria, i el món del vi, amb explotacions i elaboradors mitjans, perquè la vinya és el principal cultiu del terme. Dels 395 autònoms, 255 són a serveis.

La instal·lació de plaques solars en empreses se sosté per quatre raons. L’amortització, més curta que en habitatge perquè produeixes mentre treballes. La previsibilitat de fixar el teu cost energètic a deu anys. La fiscalitat, sense inventar xifres: la inversió pot acollir-se als incentius de l’impost sobre societats, inclosa l’amortització accelerada, i això ho concreta la teva assessoria, mentre que l’ordenança de l’IAE exigeix produir com a mínim el 20% de l’energia consumida, informe tècnic previ i sol·licitud dins del primer trimestre de l’exercici següent, així que convé contrastar-ho amb l’ORGT. I la imatge, cada any menys anecdòtica quan un client o un plec et demanen petjada de carboni. L’obra es fa sense aturar l’activitat: treballem a la coberta amb el negoci obert i deixem el tall, un parell d’hores, per al dia que triïs. Per a l’estudi ens n’hi ha prou amb una factura recent que porti la corba horària i l’adreça del negoci.

Vols ampliar la teva instal·lació fotovoltaica a Santa Margarida i els Monjos?

Quedar-se curt es detecta per tres símptomes. Continues comprant energia al migdia a la primavera, l’excedent de juny a agost és enorme i no el recuperes amb la compensació, o has canviat alguna cosa a casa. Un cotxe elèctric, una bomba de calor o un aire nou mouen prou el consum perquè una instal·lació de fa quatre anys es quedi petita.

Es creix per tres camins. El primer, afegir panells, si l’inversor té marge i queda vessant útil; quan el que queda és una cara pitjor orientada, la solució són microinversors o optimitzadors perquè aquell tram no llasti la resta. El segon, sumar bateria, que amb el sobrant que hi ha aquí de maig a setembre sol ser el més rendible. El tercer, moure consum cap al migdia: programar l’aerotèrmia i l’aigua calenta a aquella hora de vegades dona més que un panell més.

L’auditoria no et costa res, l’hagi muntat qui l’hagi muntat. Posem la producció real al costat de la teòrica, pugem a mirar estructura i ancoratges, repassem proteccions i com està configurat l’inversor, i confirmem que la teva inscripció al registre d’autoconsum estigui en regla. I si al final ampliem, la legalització i la documentació de la deducció hi van a dins.

Molt sol i mòduls calents: per què aquí el muntatge decideix la teva producció solar

Aquí hi ha més recurs solar que enlloc més on hàgim treballat, i per això importa tant com es munta. Un panell de silici perd rendiment a mesura que s’escalfa, i amb 23,94 °C de mitjana a l’agost la temperatura de treball del mòdul puja molt per sobre de la de l’aire. La conseqüència és concreta: dues instal·lacions idèntiques, muntades de dues maneres diferents, no donen el mateix als Monjos.

De què depèn aquesta temperatura? De la cambra d’aire entre el panell i la coberta, de l’alçada de l’estructura, de si el muntatge va coplanar enganxat a la teula o amb separació, que l’aire circuli per darrere i pels laterals, i del color de la coberta. També de l’inversor, que no pot quedar a ple sol ni sense ventilació. Es nota a la corba: una tarda d’agost i un matí de maig amb la mateixa radiació no produeixen igual. Per això, tot i que la inclinació òptima aquí sigui de 37 graus, de vegades convé cedir una mica per guanyar ventilació o evitar ombres entre files.

El que no es mou és el marc: 40% de l’IBI durant cinc exercicis en habitatge unifamiliar amb com a mínim 1 kWp, i deducció del 60% de l’IRPF amb les obres acabades abans del 31 de desembre de 2027. Entre estudi, tràmit, muntatge i legalització se’n van tres o sis setmanes, així que no convé deixar-ho per a l’últim trimestre. Fem instal·lació de panells solars per tota la província de Barcelona amb aquest mateix criteri.

Cables, brides i sol fort: el manteniment de les teves plaques solars

Al municipi amb més irradiació de tots els que treballem, el que primer envelleix no són els mòduls: és tot el que és de plàstic i està a la intempèrie. A cada visita revisem l’aïllament dels cables de contínua que passen sota els panells, buscant fregades, enduriment o esquerdes; les brides, que es tornen trencadisses i acaben deixant anar el feix; que cap cable no pengi recolzat sobre la xapa o el cantell d’un perfil, perquè allà es llima sol; tubs, tapes i corbes de les canalitzacions; els premsaestopes d’entrada a l’inversor; i que els connectors estiguin aparellats per marca i model.

Quan això no es fa, un cable fregat acaba en una fallada d’aïllament intermitent i, en el pitjor cas, en un arc. Per això aquí convé fer servir des del primer dia material amb protecció ultraviolada i fixacions metàl·liques o de plàstic tècnic, no la brida barata de sempre. Afegeix-hi la revisió anual, l’inversor que dura de 10 a 15 anys i un repàs a l’estructura després de cada temporal. El que no toca és pujar a la coberta cada trimestre ni tirar-hi productes miraculosos. Treballem amb dos plans, Plus-10 i Integral-25, i a Isla Solar oferim un manteniment de panells solars pensat per al sol fort del Penedès.

Demana el teu estudi solar

Deixa’ns les teves dades i et truquem per fer l’estudi sense compromís. Et diem quanta potència et cap a la coberta, quant estalviaràs amb el teu consum real i quines bonificacions et pertoquen per instal·lar plaques solars a Santa Margarida i els Monjos, amb preu tancat des del primer moment.

Preguntes freqüents sobre les plaques solars a Santa Margarida i els Monjos

Quant produeix a l’any una placa solar als Monjos?

Cada quilowatt pic ben orientat dona 1.606 kWh l’any, el millor registre de tots els municipis que hem estudiat. Una instal·lació de 4 kWp ronda els 6.420 kWh anuals.

L’Ajuntament bonifica l’IBI per instal·lar panells solars?

Sí: el 40% de la quota íntegra durant cinc anys en habitatge unifamiliar amb autoconsum d’ús individual i com a mínim 1 kWp. És rogada i es tramita davant l’ORGT, amb oficina a la planta baixa de l’Ajuntament.

Una nau amb autoconsum solar té bonificació d’IBI?

No. L’articulat de l’IBI només contempla supòsits residencials, de manera que l’ús industrial o comercial en queda fora. En canvi, l’ordenança de l’IAE sí que bonifica qui s’acull a alguna modalitat d’autoconsum amb generació renovable.

Quants panells solars necessito en una casa de la Ràpita?

Depèn del consum, no dels metres. Una família de quatre sense gas se’n surt bé amb 8 o 9 panells, uns 4 kWp. Amb aerotèrmia, piscina o cotxe elèctric el normal és pujar a 13 o 14 panells i valorar bateria.

Compensa la bateria amb tant sol al Penedès?

Precisament per això: aquí el sobrant de maig a setembre és gran i es paga a uns 0,06 euros davant dels més de 0,20 que costa comprar-lo. A partir de 4 kWp el compte surt.

Hi ha cap subvenció municipal per a l’autoconsum solar als Monjos?

No consta cap línia municipal d’ajuts a renovables, i les convocatòries de l’ICAEN amb fons europeus estan esgotades. Avui l’estalvi fiscal arriba per la deducció de l’IRPF i per la bonificació de l’IBI, i totes dues les tramitem nosaltres.